Conjugation
disgracier
Language
French
IndicatifPrésent
- je disgracie
- tu disgracies
- il/elle disgracie
- nous disgracions
- vous disgraciez
- ils/elles disgracient
IndicatifImparfait
- je disgraciais
- tu disgraciais
- il/elle disgraciait
- nous disgraciions
- vous disgraciiez
- ils/elles disgraciaient
IndicatifFutur
- je disgracierai
- tu disgracieras
- il/elle disgraciera
- nous disgracierons
- vous disgracierez
- ils/elles disgracieront
IndicatifPassé simple
- je disgraciai
- tu disgracias
- il/elle disgracia
- nous disgraciâmes
- vous disgraciâtes
- ils/elles disgracièrent
IndicatifPassé composé
- j'ai disgracié
- tu as disgracié
- il/elle a disgracié
- nous avons disgracié
- vous avez disgracié
- ils/elles ont disgracié
IndicatifPlus-que-parfait
- j'avais disgracié
- tu avais disgracié
- il/elle avait disgracié
- nous avions disgracié
- vous aviez disgracié
- ils/elles avaient disgracié
IndicatifPassé antérieur
- j'eus disgracié
- tu eus disgracié
- il/elle eut disgracié
- nous eûmes disgracié
- vous eûtes disgracié
- ils/elles eurent disgracié
IndicatifFutur antérieur
- j'aurai disgracié
- tu auras disgracié
- il/elle aura disgracié
- nous aurons disgracié
- vous aurez disgracié
- ils/elles auront disgracié
ConditionnelPrésent
- je disgracierais
- tu disgracierais
- il/elle disgracierait
- nous disgracierions
- vous disgracieriez
- ils/elles disgracieraient
ConditionnelPassé première forme
- j'aurais disgracié
- tu aurais disgracié
- il/elle aurait disgracié
- nous aurions disgracié
- vous auriez disgracié
- ils/elles auraient disgracié
ConditionnelPassé deuxième forme
- j'eusse disgracié
- tu eusses disgracié
- il/elle eût disgracié
- nous eussions disgracié
- vous eussiez disgracié
- ils/elles eussent disgracié
ImpératifPrésent
- disgracie
- disgracions
- disgraciez
ImpératifPassé
- aie disgracié
- ayons disgracié
- ayez disgracié